Saber ser i saber estar o: El vestuari permissiu com a metàfora del desastre venidor
Saber ser i saber estar o: El vestuari permissiu com a metàfora del desastre venidor
A la primera calorada, la capital del País Desorientat esdevé un niu d’indolència i lletjor. Que a finals de maig i començaments de juny faci força ca...
Comentarios
Al meu entendre, la societat actual fa bé de ser tolerant amb aquests i d’altres aspectes de caire privat. El que l’articulista titlla de passivitat i permissivitat, potser fora bo veure-ho des del prisma de la llibertat individual.
Si aquest estiu se’m fa malbé el calçat mentre passejo a prop del Diari, ja hi passaré per tal que me’n donin un de nou. Així podré recuperar la dignitat perduda. Potser m’hi donaran un barret de copa i un puro, també. Potser sóc massa pretenciós; assumint que no tinc “possibles”, des del Diari m’animaran a que empenyori quelcom per comprar roba digna.
Llegint articles com aquest, potser sí que deixarem aviat de pensar tots plegats.
Com un adolescent disposat a defensar amb arguments artificiosos la seva manca d'higiene per pura mandra, el tema del vestit és també una simple qüestió d'higiene personal i de respecte amb el proïsme: La llibertat té sempre límits, els dels respecte per als altres.